Clica el següent enllaç. T'endinsaràs als misteris de la Música:
"El universo suena y cada persona tiene un sonido"
Interessant, oi?
Realment la música té un poder màgic, misteriós, potent. Es nota quan sentim, quan vibrem durant l'escolta o la interpretació. Però més enllà dels sentiments que ens desvetlla, el Néstor Eidler ens convida a anar més lluny... Pedagodia vibracional! N'havíeu sentit a parlar?
En sabem tan poc del que ens envolta !!! Sort que hi ha gent que investiga, s'hi entrega i comparteix :-)))
Alguna cosa te la música. En qualsevol de les seves formes.
ResponderEliminarEstic convençut que ha de ser quelcom més que una inclinació atàvica tramesa genèticament.
M'agrada molt com s'expresa quan parla del violí. Traspua tendresa, quasi com si parlès d'un fill.
He de buscar les referències d'un noi que veia colors en les coses; la sinestèsia. A cada persona, veient els colors que transmet, li atribuia una sonoritat específica. Amb els estats d'ànim canviants arribava a fer una melodía única i personal.
Interessant això que dius. A veure si trobem més informació!
ResponderEliminarEps! Fóra divertit i especial intentar definir-nos en colors, en instruments... Arribar a poder composar-ne una melodia individualitzada, un bonic somni :-)))
He trobat la referència. Tenía alguna confusió.
ResponderEliminarEs diu Neil Harbisson, no veu els colors (no considera que tingui exactament sinestesia).
Els interpreta amb notes musicals mitjançant una pròtesi.
Amb aquesta converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències, que són les notes musicals que ell pot interpretar com una escala de colors.
Es a partir d'aquí que crea una sonoritat de qualsevol cosa o persona.
Va fer el que ell anomena Retrats sonors.
Serà cosa d'ampliar-ho en un article propi, no etsembla?
I tant! Mereix un post propi!
ResponderEliminarSigui com sigui, acolorir els sons o sonoritzar els colors és un tema suggerent :-)))