Farinelli |
Eran niños que destacaban por su dotes para el canto. Se les sometía a una castración para que mantuvieran su voz aguda.
La castración no era completa, por tanto no se trata de eunucos.
Las primeras referencias documentadas son de 1550 en Roma y Ferrara. La costumbre pudo tener su origen en España, si bien la práctica tuvo lugar casi exclusivamente en Italia. Eran muy populares llegando a ganar ingentes cantidades de dinero.
A.Moreschi |
Algunos de ellos llegaban a alcanzar las tres octavas y media cromáticas, siendo capaces de ascender y descender efectuando trinos en cada nota. Según ciertos expertos, algunos podían llegar al Fa agudo a pleno volumen.
Baldassare Ferri fué posiblemente el primero de los que alcanzó la fama. Carlo Broschi (Farinelli), el más famoso y Alessandro Moreschi, el último.
Farinelli "Il Castrato" B.S.O.
Lista de Temas:
Lista de Temas:
01 - Nicola Porpora 1686–1768
Come nave in mezzo all’onde* Siface (Milan, 1725)
02 - Antonio Caldara.1670–1736
Profezie, di me diceste* Sedecia (Vienna, 1732)
03 - Francesco Araia 1709–1770
Cadrò, ma qual si mira* Berenice (Venice, 1734)
04 - Carl Heinrich Graun 1703–1759
Misero pargoletto* Demofoonte (Berlin, 1746)
05 - Nicola Porpora
Come nave in mezzo all’onde* Siface (Milan, 1725)
02 - Antonio Caldara.1670–1736
Profezie, di me diceste* Sedecia (Vienna, 1732)
03 - Francesco Araia 1709–1770
Cadrò, ma qual si mira* Berenice (Venice, 1734)
04 - Carl Heinrich Graun 1703–1759
Misero pargoletto* Demofoonte (Berlin, 1746)
05 - Nicola Porpora
Usignolo sventurato*Siface(Milan 1725)
06 - Nicola Porpora
Parto, ti lascio, o cara* Germanico in Germania (Rome, 1732)
07 - Nicola Porpora
In braccio a mille furie* Semiramide riconosciuta (Venice, 1729)
08 - Leonardo Leo 1694–1744
Qual farfalla* Zenobia in Palmira (Naples, 1725)
09 - Nicola Porpora
Nobil onda Adelaide (Rome, 1723)
10 - Carl Heinrich Graun
Deh, tu bel Dio d’amore … Ov’è il mio bene?* Adriano in Siria (Berlin, 1746)
11 - Leonardo Vinci 1696-1730
06 - Nicola Porpora
Parto, ti lascio, o cara* Germanico in Germania (Rome, 1732)
07 - Nicola Porpora
In braccio a mille furie* Semiramide riconosciuta (Venice, 1729)
08 - Leonardo Leo 1694–1744
Qual farfalla* Zenobia in Palmira (Naples, 1725)
09 - Nicola Porpora
Nobil onda Adelaide (Rome, 1723)
10 - Carl Heinrich Graun
Deh, tu bel Dio d’amore … Ov’è il mio bene?* Adriano in Siria (Berlin, 1746)
11 - Leonardo Vinci 1696-1730
Chi temea Giove regnante* Farnace (Rome, 1724)
12 - Antonio Caldara
Quel buon pastor son io* La morte d’Abel figura di quella del nostro Redentore (Vienna, 1732)
12 - Antonio Caldara
Quel buon pastor son io* La morte d’Abel figura di quella del nostro Redentore (Vienna, 1732)
Quina barrabassada !!! Se'm posa la pell de gallina quan imagino l'affaire, tot i gaudir (!!!) de la sonoritat de la veu dels Castrati :-P
ResponderEliminarSort que ara els Contratenors supleixen amb escreix als pobres "maleïts per la glòria genètica". Ves! No hi ha cap excusa prou bona per a desterrar la virilitat enfront de l'art musical, ni enfront de res (al meu parer).
Reconec que em vaig enamorar de Farinelli en els trailers de la pel-lícula que he vist, i aquí -públicament- redimeixo el meu sentiment clamant en veu ben alta l'essència de la persona, per sobre de TOT !!!
No obstant, si va ser, el menys que puc fer per a tals "homes escapçats" és regalar-los-hi un aplaudiment... I als artífexs de tal barbarie, una tisorada amb intenció !!! :-)
Tinc entès que va ser la mateixa Bartoli qui va cedir la seva veu a Farinelli en la películ.la. ës cert???
Hola Ester:
ResponderEliminarAbans de fer l'entrada he mirat els credits del disc. Qui canta és la soprano Ewa Mallas-Godlewska.
Jo diría que te una tesitura molt semblant a la de Cecilia Bartoli.;-)
Pel que fa a la barrabassada que comentes, he trobat la descripció de com ho feien. Estimant-me més obviar-ne cap referència. :-O
Ufff !!! I fas bé d'obviar detalls, eh!!!
ResponderEliminarNo sé on vaig llegir que era la Bartoli que havia cedit la seva veu. És clar que a internet qualsevol lluç hi diu la seva, inclosa jo :-P